inici

A hores d’ara, el poeta, avui David Caño, no es deixa dominar per la “idea”, sempre imperiosa, sinó que, ben al contari, és ell qui la provoca, la desferma i l’expressa mitjançant un llenguatge precís i subordinat. Aquest text, per tant, tendeix a substituir la realitat –essencialment aparent– per una obra provisional. Llavors, apareix un món singular, gairebé oníric, i l’autor abandona la seva professió merament racional per adquirir la condició sospitosa de mag, és a dir, d’un déu minúscul, constructor d’un infinit de dimensions humanes.

Així és com, immersos en aquesta singularitat, el poeta ens ofereix un llibre en forma de plantejament, d’esquema, de proposició; mixtura que es dilueix i s’ofega en autèntic vi bo. Al cap d’una estona, sovint incalculable, els versos es ramifiquen i, sota la boscúria, el lector atent rep la pluja benèfica que pot arribar a desencadenar l’orgasme literal.

Més que res, perquè allò dit s’assembla tant a  allò altre que no s’ha dit mai i perquè, en definitiva, hem penetrat en l’ombradiu de les mil i una revelacions, atès que de sobte som al bell mig del cercle de les imatges invertides, al centre mateix dels pretextos ocults. Car, esquivant les figures laterals, el discurs del poeta presenta clares evidències sexuals. I, albirant la remota presència de Freud, el sexe i la mort, en tant que pulsions, es concilien en l’espai-temps de la paraula.

En resum, en David Caño ens lliura un poemari per llegir, per endevinar i per endinsar-nos en un un paratge molt ampli, envoltat d’una boira dolcenca en que, però, la llum s’estén i s’hi troba com a casa, en el benentès que com a casa vol dir com es manifesta l’excel·lent poesia de la nostra gent jove.

(Màrius Sampere sobre Res és ara ni això)

llibres david